Totes les cançons parlen de mi: Take Off

Primer reportatge que m’encomanen, fa més de 15 anys? Si... sobre el viatge d’un irlandès a terres catalanes. Un viatge amb furgoneta per arribar a Àger, fer les temudes corbes del port, parar-se, observar la vall i quedar-s’hi per poder sobrevolar-la. Aquí és on vaig fallar, no saber arribar fins al final, i explicar amb les seves paraules les sensacions que li va produir fer el seu primer salt amb parament des del Montsec, narrar l’adrenalina, el vertigen, la tranquil·litat, el plaer de volar entre cotons i la intimitat d’estar sol en la immensitat d’un cel de vegades de color morat, rosa o ataronjat.

Fa poques setmanes enrere vaig fer el viatge invers, cap a Irlanda. La furgoneta la vaig canviar per un bitllet d’avió, però si que vaig recórrer el país cap a l’oest travessant també algun port de muntanya, per dirigir-me a la costa irlandesa i arribar a Lahinch. El que m’esperava però va ser una platja que mirava l’oceà atlàntic, acollidora, de sorra fina, melancòlica i oberta a un paisatge de conte. Vaig fer un cafè, no em vaig treure l’impermeable, feia fred, el cel estava tapat i el vent no acompanyava, però l’emoció de poder ser una més, d'aquells que passejaven per damunt del mar anava creixent fins fer desaparèixer tota por al ridícul, a allò desconegut, i augmentar el respecte absolut cap a una naturalesa aclaparadora.

Platja de Lahinch, Irlanda.

A les 13.00 hores estava a la sorra, vestida amb un neoprè, de peus fins el coll, arrossegant una taula de surf, i al meu costat la Julie, amant d’aquest esport des de ben petita, irlandesa, atlètica i pacient. No es va separar de mi durant les dues hores i mitja que vaig estar a l’aigua. No puc ara mateix explicar al detall tot el que em va ensenyar, la llengua, l'anglès anava en contra meu,  però se que va introduir fins i tot moviments de ioga per posicionar-se un bé sobre la taula, i si.. ho vaig aconseguir!... tres vegades! i va ser inexplicable, lliscar sobre l’aigua, acariciar-la, relacionar-te i sentir per primera vegada el mar, és una experiència sublim!!

Take Off, aquesta és la paraula que després he descobert que s’utilitza per definir la primera maniobra damunt la taula de surf. Quan es deixa de remar per col·locar-te damunt d’ella i començar a recórrer l’onada. I així és com em sento preparada per surfejar, la vida, per viure a càmera lenta el que ens arriba, per iniciar un nou making the festival. Per fer un take off, darrere l’altre!! 

I possiblement només em caldria un silenci màgic per repetir l'experiència, però també m'agardaria poder tenir una banda sonora que es completès amb un descobriment com aquest:

Allah-Las: Sandy