El món esdevé pantalla, la pantalla esdevé món
A través d’un camp, contra-camp constant, delirant i inquietant, l’exposició Pantalla Global t’obliga, sense treva, a endinsar-te a un espai cinèfil, evocador, de reflexió sobre de com la pantalla s’ha convertit en món i de com el món s’ha convertit en pantalla. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona(CCCB), ha acollit fins el passat més de maig aquesta exposició oberta, evolutiva i coocreativa, una adaptació del llibre homònim de Gilles Lipotevtsky i Jean Serroy, comissaris del projecte transmedia conjuntament amb Andrés Hispano.
 |
| Pantalla Global-CCCB-Reflexió dels comissaris Gilles Lipotevtsky i Jean Serroy |
En un pla seqüencia simulat, de 150 metres de recorregut visual, desconstruïts en set pantalles, en set temàtiques promulgades: història, política, esports, publicitat, excés, vigilància i joc, i interactuant a través dels diferents llenguatges emocionals que utilitza i pot provocar una imatge, utilitzant la seducció, l’espectacle, la violència, la sobre-informació o la capacitat de xoc, l’exposició construeix i explora el poder de les pantalles, la seva influència i el seu rol actual en el món i en la societat del segle XXI.
El naixement de les noves tecnologies digitals i de la informació, ha fet de la pantalla un ser omnipresent, que ocupa l’espai privat però també el públic, ha esdevingut una eina indispensable, singular i col·lectiva, en l’era de la globalització. Del cinema a la televisió, ordinadors, telèfons intel·ligents, taules digitals, càmeres de vigilància, creació individual, compartida, fictícia i real alhora. Esquizofrènia d’informació i de creativitat, fragmentada en dispositius audiovisuals, que creen, expliquen i reprodueixen la realitat.
 |
| Recorregut de l'exposició amb Andres Hispano, comissari de l'exposició |
Pantalla Global, permet prendre consciencia d’aquesta nou relat híper-modern in-situ, creant una narrativa encaixada on l’espectador, com a contra-camp, inicia el seu particular feedback, passiu i plàcid en moviment, però hiperactiu i intens en pensament. In en aquest binomi, en aquest joc expositiu, s’incorpora un tercer, un nou element que també és protagonista emergent, que construeix el relat d’aquesta obra audiovisual introspectiva i interactiva amb l’exterior.
L’exposició que es concep amb el convenciment de defensar la cocreació i el coneixement compartit, s’articula també a través d’un espai popular i comú on es difonen obres d’usuaris, espectadors, gent que ha volgut expressar-se, reflexionar i participar, virtualment, en el projecte. En aquest recorregut evocatiu, ple d’imatges simbòliques, referencials de mites, polítics, futbolistes, marques publicitàries, guerres, sexe, descontexutalitzades però que expliquen un present, en aquest passadís que no s’acaba aquí, sense fi, tothom és , vol i pot ser el protagonista.
 |
| Escales interiors CCCB |
La reflexió que planteja Pantalla Global, és tan intensa, exagerada, provocativa, que és necessari deixar la ment en blanc per un híper-instant. Baixar les escales mecàniques del CCCB, apagar el mòbil, intentar evitar el metro, els comerços, totes aquelles càmeres de vigilància d'us cívic, ignorar la TV, agafar un llibre de ioga, i meditar a les fosques, acompanyat d’una encesa d'espelmes. Inspirar i expirar... Inspirar i expirar... Inspirar i Expirar....
Però, potser, PantallaGlobal és també un exposició que convida a l’optimisme?. En aquesta “pantallocràcia”, segons diuen els autors del llibre i comissaris de l’exposició, la solidaritat continua creixent, també augmenta la capacitat reflexiva i el món es cada vegada més diferenciat i creatiu i més indiferent a les barreres de les classes socials.
