Experiències culturals: cinema

“Balleu, balleu, o sinó esteu perduts”

“Pina”, és un llargmetratge realitzat en 3D, sobre la companyia de dansa Tanztheater Wuppertal, fundada per la coreògrafa alemanya de prestigi internacional Pina Baush. Podria tractar-se només d’un film homenatge a la gran precursora de la dansa contemporània que va morir sobtadament al 2009. Una aproximació lineal a la seva figura i trajectòria, però Pina és un viatge emocional, sensitiu, visualment impactant, capaç de generar aquella química incontrolable i inconscient que un sent quan viu un amor a primera vista. Escrita, dirigida y produïda per Wim Wenders, el film aconsegueix transmetre la força, sensualitat, fragilitat i creativitat que definien l’interior de l’artista, la seva visió i relació amb  la dansa i el món.

El director construeix un relat experimental i original a través de diferents peces de ball, coreografies famoses per qui coneix i estima l’obra de Pina Bausch com ‘Café Müller’, ‘Le Sacre du Printemps’, ‘Vollmond’ y ‘Kontakthof’, breus declaracions dels ballarins de la companyia i també petits fragments documentals de la coreògrafa. Una narració visual que transcorre conscienment en els espais urbans i naturals de la ciutat alemanya de Wuppertal, residència de  la Tanztheater Wuppertal i de l’artista durant 35 anys. Però aquest elements, tot i que en solitari teixeixen el fil argumental, s’expressen amb major intensitat a través de la nova dimensió espai i moviment que es genera a través del 3D.

Imatge de la pel·lícula Pina

Aquesta vegada les ulleres 3D si que tenen sentit, no molesten. Una cinta rodada en tres dimensions que permet gairebé sentir i tocar els moviments dels ballarins, la seva expressió corporal més íntima, des d’una perspectiva elegant i respectuosa. Wim Wenders aconsegueix amb la tecnologia l’espectacularitat visual i l’expressivitat emocional que mereixia i demanava l’obra de Pina.

Pina Baush, ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània i directora del Tanztheater de Wuppertal, va ser una dona trencadora, transgressora, precursora del teatre dansa, és una figura de culte. Aquest film transmet estima i admiració, i, si, mitifica l’artista, però també dona continuïtat a la seva obra, a la seva mirada. “Balleu, balleu, o sinó esteu perduts”, aquesta confessió vital de la coreògrafa és “Pina” un nou llenguatge per descobrir la dansa, el moviment i una manera personal i excepcional d’entendre la vida.