Un Ramiro nostàlgic, dret, d’esquenes a la càmera, davant d’un radiocasset, paralitzat, gairebé abraçant-lo, com si es tractés d'un amic que et dona consol!, i escoltant una cançó, el que diu el cantant italià Franco Battitato a la “ La estación de los amores”. Quina gran escena! la de la pel·lícula “ Todas las canciones hablan de mi” del director Jonás Trueba. Recordo perfectament aquesta sonora fotografia, possiblement perquè aquesta situació íntima, confesso també que ridícula, la comparteixo com a vivència personal. Si utilitzés la meva càmera analògica, una falsa vintage Diana F+, intentaria no revelar-la. Que és quedés al negatiu, si us plau!! I a la digital, automàticament, sense compassió i amb rapidesa, practicant la tècnica d’un cowboy a un western film, l'eliminaria de la memòria.
Todas las canciones hablan de mi
Realment les cançons, la música ens acompanya en la nostra mala i bona vida. Més aviat ens explica... o potser a través d’ella se’ns fa més fàcil expresar-nos. En aquest espai, doncs, no faré una selecció del passat. Del qui era, i soc?!! sinó del que descobreixi a partir d’ara, en aquest 2012 en aquest inici del making the festival. Possiblement, faré una selecció del que trobi, que per sorpresa connecti amb una part de mi i que es converteixi en una música inspiradora per portar a terme el projecte.
1.- A través de facebook, parlant amb el Joan, el més creatiu confident de música:
2.- A Londres, passejant i preguntant a les dependentes d'una botiga de Notting hill, " Who is this artist?". M'ho van escriure a un paper:
3.- A spotify, buscant similituds...
4.- continuaré...descobrint i compartint
