Hores, dies i setmanes intenses ... però posar en valor el procés creatiu, privilegiar el recorregut que hi ha al darrera de qualsevol objectiu, és experimentar, aprendre, és reivindicar el moment i viure’l per davant del resultat final, sigui un èxit, un fracàs, o bé una experiència vital més a explicar. Aquest és el missatge. El vaig recollir, interpretar, després de veure l’exposició Explosió! El llegat de Jackson Pollock.
Les idees solitàries enmig de nits d’insomni, les compartides, aquelles que són inesperades, el feedback, el mails que entren i surten, els excels i els números que ballen, les reunions que ocupen l’agenda, l’ordinador-relació, la il•lusió, la frustració, el vertigen, la sorpresa o l’alegria, un procés emocional, personal i col•lectiu, una explosió que en si és efímera, però que cal reconèixer i valorar.
A l’espai Miscelanea, es va produir fa pocs dies enrere un xoc entre idea i obra, una conversa musical creada a l’instant entre Sara Fontán i Lucrecia Dalt, amb un violí, un baix i mil i un pedals. Va ser una reunió íntima i informal, on possiblement la complicitat i el risc en la comunicació artística i en el llenguatge musical, van convertir aquesta experiència temporal en única.
Diuen que quan una estrella no es transforma en “nova, super nova, estrella blanca o pulsar, ho fa finalment en un forat negre que no pot ser observat i que és converteix en un devorador de l’espai de qualsevol energia, absorbint tot el que troba pel seu camí", esdevenint una explosió sideral. Si aquesta explosió fos terrenal o humana no s’allunyaria gaire al que provocava el mateix Aleix Vergés 'Sideral'(Fischerspooner-Emerge
a Popotronic) amb les seves sessions al Nitza o a d’altres clubs de Barcelona. El vaig seguir una vegada fins a Lleida, a una sala petita i subterrània molt allunyada de la immensitat de l'espai, i crec que l’efecte, l’eclosió, podria, ser similar.
Hores, dies i setmanes intenses... MAKING THE FESTIVAL, transformant-se... vivint una explosió sideral constant.
