 |
El 5 de novembre de 2011 es va celebrar a Barcelona, a l’antic recinte industrial de Fabra i Coats la primera edició del MIRA!, festival de música electrònica i electrònica visual. Un esdeveniment que va acollir durant un dia més de 40 artistes provinents de diferents tendències electròniques i audiovisuals, apostant per espectacles de fusió d’ambdues disciplines. Tota una experiència sensorial que va néixer, un any abans, des del convenciment que a Barcelona mancava un espai agosarat, que fugís de les propostes comercials i còmodes, que apostés per la simultaneïtat de les creacions visuals i musicals per generar una vivència única i plena. El MIRA! t’ofereix una exclamació, però et demana que te n’equipis d’una bona dosis, posa’t al darrera, a l’esquena, una exclamació de sorpresa, d’admiració i de plaer. Possiblement aquest equipatge d’emocions ha fet que el MIRA més !!! hagi estat un dels festivals de música més aplaudits per la crítica en aquest any que deixem enrere.
24 hores abans de la seva celebració em vaig dirigir cap al Fabra I Coats per reunir-me amb el seu director, l’Oriol Pastor. Curiós i emprenedor i alhora apassionat i idealista, un romàntic al segle XXI que acompanyat d’un equip de 8 persones ha pogut construir un nou projecte cultural que no només es pot mirar.
“ La cosa està xunga, però valia la pena arriscar”
Com neix el MIRA! Fa un any que vam començar, a títol personal vaig començar a explicar la meva idea i poc a poc vaig aconseguir reunir gent i formar un grup, alguns amics i d’altres recomanats. Una idea que al final va donar un gir de 360 graus. Des de l’inici teníem clar que volíem crear una xarxa, treballar amb col·lectius i entitats locals relacionats amb el sector audiovisual, perquè evidentment el que no sabíem nosaltres, ho podien realitzar gent com TELENOIKA.
El MIRA!, la música, una professió o una passió: jo soc consultor de sectors públics, i la música era i és una passió. Després d’estar compaginant la feina amb el projecte, de treballar 8 hores oficials més les que necessitava la iniciativa, vaig decidir deixar la feina per poder centrar-me en ella. Veia que no donava l’abast. Ja en buscaré una altre. La cosa està xunga però valia la pena arriscar, no em fan por realment les coses.
Principals dificultats per portar-lo a terme: les de trobar finançament. Després de treballar en totes les possibilitats, finalment ens vam autofinançar. I també la comunicació, hem arribat a bastants llocs amb una despesa mínima, però vam començar tard, sobretot en les xarxes socials. Però has de lligar tantes coses... en primer lloc havíem de consolidar les bases del concepte. Segurament, definir-te a tu mateix és el que pren més temps, hores i hores filosofant. Sembla palla però és vital.
Valors del projecte: quan vam iniciar aquest projecte és perquè hi havia la voluntat d’unir, entrellaçar dues disciplines, la visual amb la musical. Calia fer justícia i posar al mateix nivell, al centre de l’espectacle tant els elements visuals com els musicals. L’altre valor va ser el de voler donar un espai als creadors de casa nostra que no tenen l’oportunitat d’actuar en gran sales. Barcelona és una ciutat que té una oferta de sales limitada i que no arrisca. Els artistes més experimentals normalment actuen en circuïts petits, i reduïts en galeries d’art. I nosaltres com a associació vam voler assumir aquest risc, donar cabuda a artistes visuals d’aquí i unir-los amb propostes musicals de primera línia. El feedback que s’ha creat entre ells ha estat molt positiu. Hem aconseguit generar xarxa en un doble sentit. També l’aposta internacional més la nacional és un discurs que volem mantenir.
Referents del MIRA!, a qui copia: som una generació que hem viscut el Sonar, i ara en aquests moments també tenim l’ull posat en el festival L.E.V de Gijón i també l’UNSOUND a Polònia. La programació que fan ens fascina. Tenen el gust per crear uns festivals espectaculars. Bé més que copiar, aquests festivals són referents a tenir molt presents.
Qui disfrutarà del MIRA!: gent de 20 a 50 anys, universitaris, professionals del món de la comunicació, del disseny, a persones que els hi interessi el concepte de visual més música. Per la propera edició volem més barri, volem que els veïns, avis de Sant Andreu s’acabin posant les ulleres 3D i experimentin, disfrutin.
L’Oriol Pastor aquell dia estava nerviós, havia somniat dies enrere que plovia i que no es podria fer l’espectacle de mapping a la façana del Fabra i Coats. Com tot l’equip portava el mono de feina posa’t, barba de dos dies i botes amb petites gotes de pintura. La nit abans de la trobada, l’havien passat pintant l'estructura de mapping indoor on es projectarien els videos del festival. El dia 5 va ploure, però el MIRA! va ser tot un èxit.
Equip del MIRA!: Aida Rodriguez, David Gonzalez, Judit Contreras, Pau Teixidor, Ferran Artigas, Albert Miralles, Oscar Civit, Albert Salinas, David Sola i Oriol Pastor
Equip del MIRA!: Aida Rodriguez, David Gonzalez, Judit Contreras, Pau Teixidor, Ferran Artigas, Albert Miralles, Oscar Civit, Albert Salinas, David Sola i Oriol Pastor
